LES PÈRDUES I EL DOL

Difícilment, podem trobar algú que no hagi viscut mai una pèrdua ja que la pèrdua, com a sers finits que som, ens acompanya sempre. En certa manera, perdem alguna cosa amb cada pas que donem en el nostre viatge per la vida. Perdem coses que van des de les més concretes, com les persones, els llocs o objectes, a les més immaterials, però no per això menys significatives, com són la joventut, els somnis o els ideals.

Tot i que la mort d’una persona estimada és una de les més profundes i grans pèrdues que experimenta l’ésser humà, al llarg de la vida, tots vivim d’altres pèrdues que generen dolor. No hi vida sense pèrdues.

El dol no és una malaltia, sinó una resposta natural a la pèrdua d’un ésser estimat  o d’alguna cosa que per nosaltres és significativa i suposa un procés, més o menys llarg i dolorós, d’adaptació a la nova situació. El dol és una vivència global ja que no només afecta a les nostres emocions, sinó també a les nostres cognicions i creences, al nostre cos físic i al nostre món intern, existencial o espiritual, als nostres comportaments i a la nostra relació amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Elaborar el dol significa afrontar l’impacte de la pèrdua i adaptar-se a la nova situació. La intensitat i la durada del dol depenen de diversos factors:

· De les circumstàncies de la mort (esperada, sobtada, violenta).
· De les característiques de la persona en dol (resiliència).
· Del vincle amb la persona que mor.
· Del context.
· Dels dols previs.
· De l’edat.

L’elaboració del dol és un procés dinàmic de fases (atordiment i xoc; evitació i negació; connexió i integració; creixement i transformació) i tasques (assimilar la realitat de la mort; elaborar els aspectes traumàtics i la simptomatologia; prendre consciència, controlar i dissoldre els mecanismes de protecció davant el dolor i la fragmentació;  graduar l’acceptació de la mort; elaborar la dimensió relacional de la pèrdua; expressar les emocions; donar un significat emocional i cognitiu; reconstruir els significats personals; obrir-se a un mateix, als altres i a la vida, etc.).

Malgrat que totes les persones en dol participin d’uns patrons comuns, el procés és únic. Així doncs, no tothom ha de passar per cadascuna de les fases, ni elaborar les mateixes tasques, ni el viurà amb la mateixa intensitat i durada.